1 v. tr. [LC] Una desgràcia, un mal, colpir dolorosament. La mort del seu fill el va afligir molt. La fam, la guerra que afligia el país. Les malalties que afligeixen els homes. Afligia els seus pares amb la seva conducta. 2 intr. pron. [LC] Esdevenir fortament adolorat. No t'afligeixis, que la ferida no és tan greu com ens crèiem. Per no res s'afligeix.
